El premi Llibreter

Perilla la continuïtat del premi Llibreter

Vilaweb
DIVENDRES, 28/04/2006 - 18:46h

La 7a edició del premi Llibreter corre el risc de no celebrar-se després que quatre dels set membres del jurat han dimitit. En un comunicat han explicat que les raons són les diferents declaracions fetes per membres de l'actual junta del Gremi de llibreters, que posen en dubte la seva imparcialitat. Han abandonat: Àlvar Masllorens de Proa Espais de Barcelona; Joan Flores de La Llopa de Calella; Adela Nogueira de la Paideia de Sant Cugat; i Anna Costas de la Catalònia de Barcelona.

El comunicat que han enviat als mitjans diu: 'En diferents ocasions, de manera pública i publicada, s’ha posat en dubte la nostra imparcialitat a l’hora de donar el premi, adduint favoritismes de llengua, d’autors, de segells editorials. Davant d’aquesta flagrant mentida –que dona a entendre, de manera velada, l’existència d’interessos obscurs per part dels jurats establerts fins ara– i de la no acceptació de retractar-se de l’esmentada Junta, ens veiem obligats a renunciar-hi perquè no volem que se’ns continuï qüestionant com a persones, com a professionals, com a lectors'.

Joan Flores ha explicat a VilaWeb: 'Ja fa temps que hi ha una espècie de campanya per part d'una sèrie de llibreries que s'han queixat que no es premiï el llibre en català. Durant el Saló del llibre de Barcelona, el novembre de l'any passat, l'actual presidenta del gremi però que llavors encara no ho era, Imma Bellafont, ja va declarar al diari Avui que el jurat ho feia expressament de no premiar llibres en català. Per altra banda, durant les eleccions, el programa de la nova junta parlava de que s'havia de canviar premi perquè el jurat afavoria la presència d'autors que escrivien en castellà i d'obres traduïdes al castellà en detriment del català i dels autors catalans. Això és mentida i per això vam demanar a la nova junta una rectificació, però s'han negat a fer-la i també a establir qualsevol tipus de diàleg. Al final hem renunciat'.

La presidenta del Gremi, Imma Bellafont, ha declarat a VilaWeb: 'Jo no he qüestionat a ningú, estic absolutament a favor del premi, mai se m'ha acudit pensar que cap d'aquests llibreters estiguin propers a una editorial, només he qüestionat el fet de la llengua. Demano que es pensi més en el llibre català, i és el pensament de molta gent'. Bellafont assegura que no sap com ha anat la dimissió perquè ella no se n'ha encarregat d'aquest tema, 'ja tinc prou feina amb el tema Abacus i fins ara amb el Sant Jordi. Hi havia una comissió que va gestionar el tema, per això no sé com ha anat'.

Els llibreters dimissionaris han explicat: 'Pensem que la trajectòria del premi ens avala. Com qualsevol Jurat podem encertar-la més o menys, però tenim la consciència tranquil·la d’haver actuat sempre respectant escrupulosament les bases del Premi –aprovades, i no derogades ni modificades, pel Gremi de Llibreters de Barcelona i Catalunya en sessió plenària– que en el seu primer punt diuen: El jurat atorgarà el guardó de narrativa a aquell llibre, publicat en català o castellà, de creació pròpia o traduït, que ha estat (durant l’últim any) una referència constant, que aporta una novetat, per la seva temàtica o pel tractament literari, o que, simplement, destaca per la seva qualitat, al marge de les modes. Un llibre que, en mig de la gran oferta disponible, no sempre rep l’atenció que mereix i que gràcies als llibreters pot arribar a nous lectors. Com a membres del Jurat, aquesta ha estat l’única norma que ha regit la nostra actuació'.

'A tot ens sap molt de greu deixar el jurat del premi Llibreter, diu Joan Flores, perquè creiem en aquest premi i ens porta molta feina triar-lo. És una feinada i la democràcia del premi és garantida: pensa que cada dos anys entre un nou membre al jurat i que cada llibreria agremiada pot proposar fins a cinc títols. Això fa que, per exemple, l'any passat optaven al premi setanta-tres títols. Els vam llegir tots, els vam debatre a fons...' I diu un altre llibreter dimissionari, Àlvar Masllorens: 'Únicament parlàvem de literatura i l'únic criteri que valia era la qualitat literària. No hem afavorit mai autors ni editorials ni distribuïdores ni hem estat un reducte anticatalanista. Però jo estic tranquil, tinc la consciència tranquil·la perquè els resultats ens avalen'.

En sis anys el premi Llibreter s'ha consolidat i ha aconseguit prestigi. Ha recuperat autors i n'ha descobert d'altres i els lectors li han fet confiança. Les vendes han anat dels 40.000 exemplars el títol que ha venut menys menys fins a més de 250.000 el que més. Fou el primer premi Llibreter 'L'última trobada' de Sándor Márai l'any 2000, un autor llavors gairebé desconegut, com ho era Javier Cercas i el seu 'Soldados de Salamina' abans que guanyés el premi l'any 2001. L'any 2002 es va donar a conèixer l'obra de Charles Baxter, premiant 'El festí de l'amor', i es va premiar J. M. Coetzee per 'L'edat de ferro' el 2003, pocs mesos abans que se li concedís el Nobel de Literatura. L'any 2004 es va publicar 'Mentira' d'Enrique de Hériz i l'any passat 'El port de les aromes' de John Lanchester, un altre desconegut. 'El port de les aromes' era un títol que fins aquell moment només s'havia publicat en castellà i que el premi va fer que es traduís també al català.