08 de juny 2006

La deserció de la lectura

La deserció de la lectura

Ponç Puigdevall

El País, 08.06.2006


El títol que més destacava de la temporada anterior dins de la línia còmica sense intenció expressa anava a càrrec de Ponç Pons: Dillatari era una joia gloriosa de despropòsits, d’ingenuïtats meravelloses sofisticadament embolicades, un exemple nítid per ensenyar que, a vegades, la passió pels llibres i la mania d’escriure era una diabòlica manera de distanciar la vida de la cultura i una fèrria preocupació per fer perdre el temps al públic. Dillatari era un exercici constant de tristesa creativa on una veu narradora que coincidia amb el nom de qui firmava el llibre repetia fins a l’extenuació que li agradava molt i molt llegir i escriure i, inconscientment, es delatava com un addicte incurable a tots els tòpics memorables que ha imaginat la fortuna literària. També hi havia imatges que s’enregistraven amb força a la memòria: una d’elles era l’intent de descriure com l’autor i un amic lletraferit caminaven descalços per una platja i, de sobte, es vivia la revelació d’un secret: l’amic s’aturava sota els raigs de sol i deia ben alt i amb una veu desesperada que calia considerar a Salvat-Papasseït com un gran poeta. L’amic era un altre poeta delicat i exquisit, un niu de saviesa i cultura excelsa i gran partidari, també, d’amanir els seus llibres amb unes dosis gegantines de tòpics i obvietats sobre la matèria literària, capaç de repetir fins a l’extenuació (també) que li agradava moltíssim llegir i escriure i l’art, i que la naturalesa l’havia dotat d’una vocació literària inqüestionable. El seu nom és Àlex Susanna (Barcelona, 1957), i el lector constant ha tingut ja el privilegi de riure estrepitosament amb els seus poemes de l’experiència culturalista i, sobretot, amb els seus tres dietaris anteriors. Ara, amb el quart, Quadern dels marges, el lector pot tenir a les mans el llibre més còmic de la temporada. I que ningú caigui en la temptació d’il·lusionar-se: superar-lo no és ja que sigui una feina difícil, sinó gairebé impossible.

Quadern dels marges és un dietari sense dates on Àlex Susanna explica què llegeix, on comenta les obres d’art que l’atzar li posa al davant, i on va repetint amb voluntat i tossuderia les alegries i les emocions que li ocasiona la seva fidel entrega a les exigències de la cultura. El to del llibre és manté [moooc!, Puigdevall] incòlume des del principi fins al final, i el lector experimenta en tots els instants un estremiment estètic proper al plor d’ençà que s’enfronta amb el paràgraf que enceta el llibre: “I de sobte, ganes d’anar-me a comprar un quadern, amb la sensació d’haver anat acumulant la necessitat d’escriure-hi, mig conscientment mig inconscientment, com per fer-la més imperiosa, i més insuportable, un bon dia, l’espera: tan senzill com això i alhora tan difícil, car no sempre se’n tenen, de ganes d’escriure, més aviat poc sovint, només quan hi ha un cert acord amb la vida”. No es pot posar en dubte que Àlex Susanna deu habitar enmig d’unes circumstàncies particulars que li proporcionen una segura tranquil·litat vital, però ja no és tan clar que l’obsessió pels llibres i la lectura li garanteixin una escriptura plàcida i llegible. El millor del llibre, és una evidència, són les citacions dels autors que Àlex Susanna va llegint incansablement, però hi ha hagut el lector amb sentit comú que ha assenyalat que Quadern dels marges estableix el rècord mundial de paraules escrites per una mà que no pertany a la de l’autor. Més enllà de l’habilitat per triar fragments de textos dels escriptors que assegura que admira, Àlex Susanna explica detalls i anècdotes tan necessàries com que no tornarà a escriure mai més cap poema dedicat a la lluna, creu essencial fer conèixer a tothom que comença el dia llegint versos dels seus poetes predilectes, considera imprescindible anotar que les primeres i les últimes hores del dia són una delícia, o fa observacions líriques de caire còsmic com la que segueix: “Aquesta nit no ha parat de tronar. Eren uns trons, però, somorts, amb sordina o silenciador, que s’han anat produint hores i hores; un simulacre, un assaig de tempesta? Una volta de preescalfament inacabable? Què diantre deuria remugar el temps, què el tenia tan emmurriat?”. La meteorologia ocupa un espai notable dins de les preocupacions diàries del poeta. També ho fa l’aventura gastronòmica: no hi ha res com les amanides de Formentera, conservadores del gust clàssic de la cuina de sempre.

A l’altra banda del cabdal [moooooc!] inabastable de frases dignes d’esculpir en el record dels col·leccionistes d’extravagàncies literàries —diguem-ho així— la publicació de llibres com Quadern dels marges planteja un seguit de preguntes substancioses sobre el mercat editorial: ¿existeix algú amb criteri que faci de director literari? ¿Hi ha algú que es dediqui a mirar i revisar l’escriptura dels textos? A part dels amics i admiradors de l’autor (i de les víctimes que han de ressenyar-lo mentre miren d’esquitllentes els llibres prometedors que encara no han obert), ¿es pretén enganyar als [mooooooooc!] lectors de bona fe amb la creació d’un personatge increïble? ¿Cap on porta tanta vanitat i tanta exhibició de l’instint superflu? La resposta és clara i perillosa: cap a la deserció de la lectura, i no deixa de ser paradoxal que sigui precisament un llibre que només vol elogiar els llibres i la lectura.

Quadern dels marges, Àlex Susanna; Planeta, Barcelona 2006.

2 comentaris:

Fryslan ha dit...

¿De qué se ha reído, señor Jauss? ¿De las tropelías del crítico? ¿De lo fácil que es cargarse una obra? ¿De lo que se "paga" por salir, aunque sea en una crítica feroz, en El País? ¿De que a "escritores" com Susanna se les siga publicando? ¿Del bajo nivel de la literatura catalana, tanto de la creación como de la crítica?

Fryslan, desde el país que no existe

elquemaietvaigdir ha dit...

Home, si més no, per cada coseta maca que trobo, em cauen cinc o sis d'infumables, perdó, himfumables. N'hi ha algunes de terribles.